La Cuina

La Cuina de La Vall d'Ebo, com la de les altres valls de la Marina, es caracteritza per ser autosuficient. Aïllada durant segles, la vall vivia dels cultius estacionals, de la caça i de la ramaderia. L'alimentació tradicional es basava en les verdures, fruites, l'oli d'oliva i el blat i, sobretot en la carn de porc (amb totes les seues variants: salada, fresca, fregida per a conserves i, clar, en embotits).Així, segons passen les estacions, les hortalisses, els xampinyons, les olives i el seu oli, les ametles, la mel, les verdures i els llegums (bases del tradicional putxero i de l’olleta) van marcant el ritme de la cuina del poble.

Nascuts del cultiu tradicional del blat i de l'excel·lent oli d'oliva del poble, els minxos, les coques al forn, escaldades o fregides, són una excel·lent forma de degustar les molt variades verdures del camp, com són: els conillets, llicsons, cama-roges, ravanells, fenollets i un llarg etc.

A principis del segle XX, s’introdueix l'arròs procedent de la costa i naixen els diferents arrossos caldosos que són, hui en dia, un referent de la cuina del poble i dels quals destaquem l'arròs amb llentilles, l'arròs amb faves i l'arròs amb cigrons verds. De la costa igualment arriben els peixos fumats i la saladura que alegraran en gran manera els minxos, les coques i, sobretot permetran l’introducció de la “borreta.”

 Menció a banda mereixen els embotits molt anomenats de les carnisseries del poble com poden ser la botifarra, la sobrassada, la bufa i les llonganisses.